Info Revolta – El Prat de Llobregat

ContraInformació Anticapitalista

L’harakiri de l’ICS començant per Lleida i la privatització de la sanitat catalana

El sindicat sanitari CATAC-CTS/IAC va difondre dilluns nit un document elaborat per encàrrec de la Generalitat per la més gran consultora mundial, PricewaterhouseCoopers. A continuació reproduïm el document de CATAC-CTS/IAC, el link al document de PwC i els comentaris d’Alfons Quintà a el debat.cat. Fa pocs dies, el mateix Alfons Quintà ens avisava de l’acceleració en la privatització del Clínic.

catacLa connexió CAREC – PwC
l’harakiri de l’ICS començant per Lleida
i la privatització de la sanitat catalana

CATAC-CTS-IAC ha tingut accés a aquest informe secret de la consultora PwC que concreta els canvis estatutaris que calen a l’ICS per poder integrar l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida en noves estructures que el situïn més a l’abast de la voracitat privada, així com els estatuts d’aquests noves societats que també abarcarien l’empresa pública GSS i l’Hospital de Tremp i permetrien la formació de
societat limitades

El CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) és l’antifaç institucional rere del qual s’oculten els representants dels interessos de les “elits extractives” empresarials i financeres amb domicili a Catalunya. Aquest consell, en realitat és un lobby extremadament agressiu en la captació de rendes del país. Si no és suficient que s’apropiïn del patrimoni públic de la Generalitat, és a dir, del patrimoni del poble català (Túnels del Tibidabo i del Cadí, Aigües del TerLlobregat…), ara proposen, o més aviat imposen, la franca privatització del sistema sanitari de Catalunya.

L’aparell polític de CiU és l’encarregat de traduir a l’àmbit legislatiu i executar els dictats del CAREC. En aquest sentit, ha seguit els passos que aquest li marcava en el procés de desenvolupament del full de ruta de la privatització de la sanitat catalana. Primer, mitjançant la ”llei òmnibus” 11/2011, de 29 de desembre, es van realitzar les modificacions de la llei 8/2007, de l’Institut Català de la Salut i de la 15/1990, d’Ordenació de la Sanitat a Catalunya amb el propòsit de preparar un marc legal que propiciés la penetració massiva dels proveïdors i inversors privats en els proveïdors púbics, mitjançant la creació d’empreses mixtes i acords de gestió compartida.

I és precisament en aquest moment, en l’inici de la nova legislatura, la legislatura del dret a decidir, en què el país està patint els abusos, les agressions i els entrebancs més enfurismats de l’Estat Espanyol, quan els depredadors (lobby del CAREC) donen a conèixer les seves intencions amb l’aparició del seu 2n. Informe, concretament en el seu objectiu 7 (pàg. 34), titulat “Un nou sistema de governança”, fonamentades, entre altres, en les següent raons:

  • “El problema clau per fer front al futur del sistema de salut català és com canviar un sistema de governança i una cultura organitzativa amb fortes inèrcies, que faciliten la utilització ineficient del recursos i els comportaments abusius.” …
  • ”El debat no és tant sobre l’estat de benestar com sobre quina societat del benestar és possible construir que estigui basada en un benestar assumible i no irresponsable” …
  • ”Cal trencar amb una cultura organitzativa que veu el sistema de salut com quelcom que és de tots i de ningú” … ”i on els ciutadans donen per descomptat poder comptar amb un servei gratuït, sempre disponible i de la millor qualitat”.

Estaria be aplicar tots aquests criteris a les conductes de la “banda” (gang en anglès) de pirates dits empresaris, que s’han aplicat amb extraordinària eficàcia i impunitat al saqueig del pressupost públic sanitari, els Ramon Bagó, Josep Prat, Xavier Crespo, Carles Manté i tots els seus amics que són la part sanitària d’aquells quatre-cents que deia el corrupte Millet: “Som quatre-cents i sempre som els mateixos”.

Per aplicar aquesta nova governança, el CAREC proposa l’expulsió de la provisió pública de serveis sanitaris, i alhora la constitució massiva de societats accionarials, privades naturalment:

  • Separar la propietat pública del dispositiu assistencial, mitjançant “societats de gestió” amb un mandat d’explotació (?) negociat. Encara més explotació? i
  • La configuració de societats de gestió del sistema sanitari requeriria, per ser efectiva, traslladar part del risc financer als professionals i els accionistes professionals (inversors) que les integren.

La consultora PwC és l’encarregada d’elaborar la enginyeria jurídica necessària per donar suport a les successives mesures normatives que podrien afectar en primer lloc l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, l’empresa pública GSS (Hospital Santa Maria, ABS Lleida Rural Nord, …) i l’Hospital de Tremp. El cronograma dels fets no permet veure si l’informe enllaçat al pròleg d’aquest escrit respon a l’adaptació de l’encàrrec que CATAC-CTS/IAC va descobrir el novembre de 2011 o de si es tracta d’un nou encàrrec efectuat tres mesos abans de la dimissió de Josep Prat com a president de l’ICS. En canvi, ens permet visualitzar la sincronia entre els desitjos del CAREC i el document instrumental de PwC, ambdós de desembre passat, molt més enllà, molt per sobre de qui presideixi o administri l’Institut Català de la Salut. Els actuals president, Joan Viñas, director gerent, Joaquim Casanovas, i el Consell d’Administració no fan altra cosa que col∙laborar en l’harakiri empresarial de l’ICS induït pel CAREC. Uns, com el Dr. Casanovas, i la seva cadena de comandament, dedicant s’hi a fons (pàg. 32). Altres, com el president i els representants socials del Consell d’Administració, entre els quals els sindicats que hi són presents, ignorant la seva feina de control o absolutament incapacitats per dur-la a terme.

Per a qui no n’estigui al corrent, l’element de connexió entre el CAREC i PwC és Joaquim Triadú i VilaAbadal, secretari del CAREC i alhora SociDirector del departament de dret públic i urbanístic de la consultora, el que ha elaborat l’informe esmentat. Triadú va ser contractat per PwC justament quan es va conèixer el seu nomenament al Consell Assessor de Mas, en un exercici de porta giratòria automàtica, paradigma de la corrupció que caracteritza el partit que ens governa, per molt que la sentència del Suprem en relació la concessió d’Aigües TerLlobregat  hagi declarat compatible ser conseller d’Acciona i President del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Ja sabem que hem de canviar moltes lleis per aconseguir sentències justes. Hem, no han, perquè les lleis ni es canvien soles ni les canvien els xoriços.

documentpwc

Clica sobte la imatge per accedir al document

Com deia ahir l’Alfons Quintà

“Tot pot ser pitjor del que s’havia sospitat, i amb ERC a favor”

Ja és aquí: Destrossa de la sanitat pública

Alfons Quintà

El sindicat sanitari CATAC-CTS/IAC va difondre a darreres hores de la nit de dilluns un document elaborat per encàrrec de la Generalitat per la més gran consultora mundial, PricewaterhouseCoopers. Aquest diari digital el va obtenir llavors, però va voler esperar a avui per confirmar-me l’abast. Potser valgué la pena.

D’entrada cal afirmar que el document és autèntic i que la seva difusió, que efectuem sencera aquí, és d’un altíssim interès i utilitat.

Es prepara un model encara pitjor 
Ara bé fonts de la conselleria de Salut, molt contràries a les retallades efectuades per Boi Ruiz, han informat que el document, que va costar vint mil euros, no servirà de base per a la brutal retallada i destrossa de l’Institut Català de la Salut (ICS) sinó que, ai las, els esborranys actuals són encara pitjors, així com ho són les indicacions que s’han traslladat als funcionaris que treballen en el projecte de Llei de Pressupostos i la seva llei d’acompanyament. El grau d’empitjorament és difícil de quantificar perquè depèn de l’índex de reducció del dèficit, a determinar per la Unió Europea.

La naturalesa ideològica de les retallades i del nou model és indiscutible. Serà exposada en nombrosos articles, en els propers dies i setmanes. L’afirmació del líder d’ERC, Oriol Junqueras, segons la qual no acceptaria “retallades ideològiques” en sanitat ni en educació serà incomplerta, excepte si ERC es negués a recolzar la destrucció al Parlament, pas obligat. Res no ho indica a hores d’ara. Domina el convenciment de que ERC només farà el teatre habitual. Ja veurem.

Guanyen Prat i Via 
Les fonts afirmen que Josep Prat continua sent el director d’orquestra en sanitat de la Generalitat, mantenint el seu càrrec de membre del consell assessor en sanitat d’ Artur Mas, com Josep M. Via.

Una font de l’ICS, però molt crítica amb Ruiz i Mas, va afirmar: “Això és el model (Josep) Prat encara empitjorat per (Josep M) Via”. En efecte, triomfen els criteris exposats des de fa un any i mig per Josep Prat llavors president de l’ ICS, assessor de Mas en sanitat, director general de l’ajuntament (CiU i PP) de Reus, membre del consell d’administració de la multinacional United Surgical Partners, el primer grup hospitalari privat espanyol, i director general del Holding municipal Innova. Avui Prat està sotmès a procediments penals. El proper dia 19, Prat està citat en un jutjat de Reus.

Als criteris de Prat s’hi sobreafegeixen els de Josep M Via, antic secretari del govern amb Jordi Pujol. En efecte, tot indica que l’ara agònica sanitat pública passarà a estar regida pel dret mercantil i civil, els treballadors seran laborals (no estatutaris) i, tema molt i molt greu, desapareixerà la intervenció fiscalitzadora pública. El ICS surt del model públic. Punt i final.

Les falsedats descarades de Boi Ruiz 
Ruiz s’omple la boca amb la cínica expressió “cent per cent públic” referint-se a l’ICS, que en efecte va ser creat amb diners de tots, però que ara passarà gradualment a ser de gestió privada, és a dir més cara. Un encariment que ha demostrat el cas de l’hospital d’Alzira, amb augment de costos de l’ ordre del 25 per cent, i que ha estat denunciat per autoritzades organitzacions sanitàries, com la unitat de investigació de serveis de salut del “Centro Superior de Investigación en Salud Pública de València”.

El procedir genèric de Ruiz i d’ Artur Mas queda ben reflectit en el document filtrat per via sindical, que exposa el primer cas concret, a Lleida. Ben aviat continuarà en la demarcació de Girona, per passar després a Tarragona (on hi ha un mullader sanitari de bojos) i a Barcelona. D’aquesta manera tindrem una Catalunya “independent”, és a dir independent de tota modernitat i racionalitat sanitària. Tothom ha llegit sobre el que generaren Josep Abelló i Josep Prat a les comarques tarragonines i Ramón Bagó al Maresme i la Selva. Doncs, aquests i el seu desprestigiat model han guanyat. Tindran més continuadors, segur, i els hi serà més fàcil, això seguríssim.

La via opaca dels consorcis territorials
Es barrejaran hospitals de l’ICS amb concertats comarcals o locals. Es crearà un consorci territorial totalment fora de la gestió pública (molt més controlable) i del dret públic. Es fa el mateix, gradualment, amb els CAP (Centre d’ Atenció Primària). Recordi’s el que va passar fa ben poc a l’Escala, Alt Empordà, on es concedí un centre sanitari a una empresa essencialment dedicada a la seguretat.

Un cop creats consorcis territorials, aquests poden ser perfectament portats per empreses privades, que fins i tot poden ser instruments de societats de capital risc. Si en tot això Junqueras no hi veu res d’ideològic, ha d’anar a l’ oftalmòleg. Si el cura, pot veure com el monstre Innova té un germà de cuixa. Que el “clan de l’ avellana” d’ ERC, ni d’altres, no pateixin, l’opacitat està molt més garantida.

Calendari de la mort anunciada
Repeteixo que el document fet ara públic no és el full de ruta actual, malgrat ser un element molt indicatiu i revelador. És degut a que va evolucionar vers un altre de pitjor, encara no precisat del tot. En canvi, el document té un altre valor inqüestionable: indica molt bé el primer esglaó cronològic i fàctic, que efectivament serà a Lleida.

Ben probablement el grup privat de gestió corresponent tardarà una mica a ensenyar les orelles. Però ho farà, segur, segur.

Boi Ruiz i George Orwell 
Paral·lelament la destrucció del sistema públic anirà, en principi el mes de març, al Parlament, amb la forma de llei d’acompanyament del pressupost del 2013, atès que perdura la pròrroga del propi del 2012. També formarà part d’aquella llei la privatització de l’Hospital Clínic de Barcelona. Agregarà barbàrie a la monstruositat. Serà seguit, o en paral·lel, del que Ruiz va qualificar ahir de “reorganització dels serveis sanitaris”.

Prenent-nos per ximples, evita el mot reducció, que és l’únic que s’escau, malgrat que també, en temes concrets, cal emprar la paraula supressió. No dic res del mot endarreriment que Ruiz va falsejant dia rere dia, canviant els criteris per elaborar les llistes d’espera.

Manipulant les llistes d’espera 

Potser, el mot “espera” la conselleria només l’aplicarà a cues d’anys. Cal felicitar a Ruiz: en perversió lèxica Ruiz ja admet comparació amb el món totalitari que tan bé descrigué George Orwell en el seu llibre “1984”. Tot acaba lligant.

Tot això ho assumirà ERC? Molt em temo que si. Allò de “Pàtria o mort”, pot passar a ser “Morts però independents”. Si ha de ser una opció unipersonal i militant, se’n podria parlar. El suïcidi no és un delicte, però ser-ne còmplice si. En tot cas, amb mi que no hi comptin.

Font: DemPeusPerLaSalut

Anuncis

About Redacció Info Revolta

ContraInformació Anticapitalista

Information

This entry was posted on 23 gener 2013 by in Comunicats, DemPeusPerLaSalut.

Introduïu el vostre adreça de correu electrònic per a subscriure's a aquest blog i rebre notificacions de nous missatges per correu electrònic.

Join 943 other followers

També ens pots trobar a:

Comptador de visites

  • 26,654 Visites
%d bloggers like this: